Arquetips de mesura

1993
(solo)
Fundació Cultural de la Caixa de Terrassa.
Terrassa

Obra que reflexiona amb la percepció de la realitat, els límits corporals, la simbologia i els arquetips usats per mesurar
Work that reflects on the perception of reality, the body limits, the symbols and the archetypes used to measure
Obra que reflexiona con la percepción de la realidad, los límites corporales, la simbología y los arquetipos usados para medir
“...Era el seu cos, la seva mida, la seva angoixa, però donava perfet que una vegada solidificat en l'obra, ja no es tractava de cap simulacre de bombeta, com a la millor, tu tendeixes a dir.  Entenia el resultat com la pròpia impossibilitat de narrar-se a si mateix, de descriure's. Intuïa que aquest era el tema mateix del seu treball.  La impotència, el dubte, el fracàs del seu significat personal podia immiscir-se en I'ordre mateix que el nega, és a dir, el resultat definitiu, I'objecte acabat, en aquest cas la seva obra.  ...”

De la bombilla a la pantalla.
Jorge Luís Marzo -                extret del catàleg
“...It was his body, his size, his anguish, but he considers it a given that once the work solidified, it was no longer a mockery of a light bulb, as you would probably say.  He understood the result as the very impossibility of discussing himself, of describing himself. I had the feeling that this was the very topic of his work.  Impotence, doubt, the failure of his personal meaning could interfere with the very order that he denies, ¡.e., the definitive result, the completed object, in this case his work...”

De la bombilla a la pantalla

Jorge Luís Marzo
-                  from the catalogue
“...Era su cuerpo, su medida, su angustia, pero daba por hecho que una vez solidificado en la obra, ya no se trataba de ningún simulacro de bombilla, como a lo mejor tú tiendes a decir.  Entendía el resultado como la propia imposibilidad de narrarse a si mismo, de describirse. lntuí que ese era el tema mismo de su trabajo.  La impotencia, la duda, el fracaso de su significado personal podía inmiscuirse en el orden mismo que lo niega, es decir, el resultado definitivo, el objeto acabado, en este caso su obra...”

De la bombilla a la pantalla
Jorge Luís Marzo - extracto del catalogo